martes, 24 de abril de 2012

La reforma agrària liberal a Espanya del s. XIX


La Reforma Agrària Liberal, és un bloc de mesures juridicopolítiques que van modificarel règim jurídic de la propietat de la terra. La propietat va ser cap a un model que els juristes liberals del segle XIX van cridar "propietat perfecta" burgesa fruit de la "imperfecta" de l'Antic Règim.
Calia actualitzar l'estructura jurídica de la propietat, ja que el nou sistema socioeconòmic,que anomenem capitalisme, necessita que els components producivos, entre ells i la terra, entrin al mercat, és a dir, que siguin propietat privada dels empresaris.
La desamortització va ser un llarg procés històric-econòmic iniciat a Espanya a finals del segle XVIII per Manuel Godoy (1798) i tancat ja molt entrat el segle XX (16 de desembre de 1924). Van ser afectades les terres propietat de l'Esglèsia i dels ajuntaments ja que van ser venudes per poder reduir el deute públic de l'Estat.
Aquesta reforma va beneficiar a l'antiga aristocràcia perquè va poder continuar conservant les seves terres i a la burgesia urbana, però també va perjudicar a els camperols i els pagesos.


jueves, 1 de marzo de 2012

Condicions de vida i de treball dels obrers al començament de la Revolució Industrial

La revolució industrial va provocar, en molts casos, un empitjorament de les condicions de vida dels treballadors. 
Les masses d’homes, de dones i de nens que van abandonar el camp per anar cap a les grans ciutats industrials van haver de deixar els seus vells hàbits de vida i es van veure obligats a assumir-ne uns altres, que als primers temps eren per a ells més durs i, sobretot, diferents i desconeguts. 
Els horaris, els salaris i dies festius eren establerts de manera arbitrària pels empresaris.
A les fàbriques es treballava fins al límit de l’esgotament físic, de 14 a 16 hores diàries, en condicions ambientals terribles, amb sorolls i fums asfixiants. La vida era un seguit de feina i uns salaris que només permetien l’estricta subsistència. A més, es cobrava per jornada treballada o per feina a preu fet: si no hi havia feina, es feia festa o s’estava malalts, no hi havia salari.
La disciplina laboral era molt dura dins la fàbrica: els obrers podien ser acomiadats en el moment en què l’amo ho desitgés i els càstigs i les penalitzacions eren també freqüents.
Al començament no hi havia cap mena de legislació laboral que regulés les mínimes condicions de treball.



Condicions de vida i de treball dels obrers al s. XIX

martes, 10 de enero de 2012

El Ferrocarril i la millora de les comunicacions.

EL FERROCARRIL 


La primera locomotora de vapor va circular el 21 de febrer de 1804, a prop de Merthyr Tydfil, al País de Gal·les. Fou construïda a Anglaterra per Richard Trevithick


El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora. A banda de la via convencional, hi ha la circulació per cables (telefèric) o altres tipus de via, com ara les de levitació magnètica o la dels trens maglev.

El seu desenvolupament es produí a la primera meitat del segle XIX, com a element de la Segona Revolució Industrial, aprofitant l'avantatge tècnic que suposa el baix coeficient de rodament metall sobre metall –de l'ordre de 3 per 1.000 i molt inferior al coeficient de rodament sobre carretera. La seva implantació causà una transformació completa de la societat en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura.

El tren ha tingut una gran influència en el desenvolupament de moltes societats; el seu ús i importància varia segons l'època. Ha format part essencial de moltes nacions i ha presentat un gran avantatge en la industrialització, en comparació amb els països que no han disposat d'aquest mitjà de transport.



LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS 

Medi de Comunicacions 

La comunicació s'origina al segle XIX. Va aparèixer gràcies al desenvolupament de noves tecnologies de la Informació i la Comunicació que van permetre dissociar la comunicació del transport físic. També està vinculada a qüestions econòmiques, polítiques i militars. A finals del segle XIX i principis del XX es van donar tres desenvolupaments claus per la globalització de la comunicació:


Desenvolupament de sistemes de cables subaquàtics pels poders imperials europeus.
Establiment d'agències internacionals d'informació amb la seva divisió del món en esferes exclusives d'operació.
Formació d'organitzacions internacionals especialment preocupades pel repartiment de l'espectre electromagnètic.

La comunicació global actual es caracteritza per l'emergència de conglomerats de comunicació transnacionals; pel desenvolupament de noves tecnologies com els sistemes de cable, la utilització de satèl·lits i els mètodes digitals del processament de la informació, emmagatzemament i recuperació; per la circulació de productes mediàtics en un terreny internacional (mercat global); i per unes pautes d'accés i assimilació dels materials transmesos a través de les xarxes globals, aquestes es caracteritzen per un accés desigual i diferències d'assimilació dels materials simbòlics globals.

viernes, 11 de noviembre de 2011

La Revolució Francesa

La Revolució  Francesa (1789-1799) va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.
En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa.


En la revolució francesa podem distingir tres grans etapes:
1) La Monarquia constitucional (1789-1792).
2) La Convenció Republicana (1792-1794).
3) El Directori (1795-1799).

Des de 1799 i fins 1815, Napoleó regirà els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d'Europa.    



Video: Revolució Francesa