La monarquia del dret diví.

El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític. Es sol associar amb el període medieval i amb l'Antic Règim. Es pot resumir en la idea que el monarca deu només el seu dret a governar a Déu, no pas a la voluntat dels seus súbdits, a l'aristocràcia o a cap altra forma d'autoritat existent, i que per tant qualsevol intent de restringir el poder reial o d'obligar a abdicar el monarca va en contra de la voluntat de Déu.

Els primers absolutistes advocaven la teoria del Dret Diví dels Reis per tal de justificar la seva posició. Al segle XVI molts monarques van aprofitar-se de la feblesa de l'Església durant la Reforma per tal d'imposar la seva autoritat. Alguns fins i tot van prendre's la potestat de decidir la religió dels seus súbdits. Enric VIII d'Anglaterra fins i tot es va deslligar de l'Església Catòlica mentre que la França va reivindicar les "llibertats Gal·licanes".
Al llarg del segle XVII va sorgir la teoria de què el sobirà només estava obligat pels seus actes davant Déu, i per tant era poc menys que el seu poder a la terra. Evidentment la teoria volia legitimar les decisions i la posició del rei davant els seus súbdits.